Un llampits ei ua descarga electrica que tuste era tèrra, provenenta dera polarització que se produsís entre es molecules d'aigua d'un nívol (abituauments es cargues positives se placen er era part nauta deth nívol e es negatives er era part baisha), es cargues negatiues que ne son atrètes pera carga positiva dera tèrra, en tot provocar-se un pas massiu de milions d'electrons ad aguesta darrèra. Aguesta descarga pòt desplaçar-se enquia 13 quilomètres, provocar ua temperatura de 50.000 °F (ua 28.000°C ei a díder tres còps era temperatura deth Solei), un potenciau electric de mès de 100 milions de volts e ua intensitat de 20.000 amperes.
Era velocitat d'un pericle pòt arribar enes 140.000 km per dusau.
Er eth punt d'entrada ena tèrra, eth pericle pòt destruïr, cossent ara sua poténcia e as caracteristiques dera tèrra, un radi de 20 mètres.
Aguesta polarització des cargues electriques d'un nívol ei çò que se nomente electrostàtica, fenomèn, qu'ei present er era nòsta vida jornalièra. Quitament nosati madeishi podem acumular electroestàtica e, per exemple eth tocar a ua auta persona, descargar-la coma ua bua de corrent que mos produsís cèrt subersaut. Es nívols creen aguesta bua a escalèr gigant. Eth tro non ei cap auta causa qu'era onda expansiva provocada per aguesta tremenda energia liberada, en tot originar eth sorrolh caracteristic que podem escotar.