Un llamp és una descàrrega elèctrica que colpeja la terra, provinent de la polarització que es produeix entre les molècules d'aigua d'un núvol (habitualment les càrregues positives s'ubiquen en la part alta del núvol i les negatives en la part baixa), les càrregues negatives del qual són atretes per la càrrega positiva de la terra, provocant-se un pas massiu de milions d'electrons a aquesta última. Aquesta descàrrega pot desplaçar-se fins a 13 quilòmetres, provocar una temperatura de 50.000 °F (uns 28.000°C és a dir tres vegades la temperatura del Sol), un potencial elèctric de més de 100 milions de volts i una intensitat de 20.000 ampers.
La velocitat d'un llamp pot arribar als 140.000 km per segon.
En el punt d'entrada a la terra, el llamp pot destruir, d'acord a la seva potència i a les característiques del terra, un radi de 20 metres.
Aquesta polarització de les càrregues elèctriques d'un núvol és el que es denomina electrostàtica, fenomen, que està present en la nostra vida diària. Fins i tot nosaltres mateixos podem acumular electroestàtica i, per exemple en tocar a una altra persona, descarregar-la com una espurna de corrent que ens produeix cert sobresalt. Els núvols creen aquesta espurna a escala gegant. El tro no és cap altra cosa que l'ona expansiva provocada per aquesta tremenda energia alliberada, originant el soroll característic que podem escoltar.